Hi ha dos tipus de característiques: les descriptives i les prescriptives.
Les propietats descriptives són aquelles qualitats que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Aquestes qualitats són:
- L'Adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.
- La Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és, i a més a més, estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts del text o del discurs.
- La Cohesió: És el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text, i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia.
Les propietats prescriptives són les que determinen normes d'ús. Aquestes són: la Correcció i la Variació (o estil).
Procés a seguir a l'hora d'escriure un text o discurs.
A l'hora d'escriure un text es pot seguir un procés en el qual es poden distingir tres etapes ben diferenciades. Tot i així, l'escriptura no es pot entendre com un procés lineal on es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final de l'escrit.
El procés d'elaboració d'un text s'inicia, en efecte, amb la planificació. A continuació es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació.
A continuació us explicaré aquestes tres etapes:
Planificació: Planificar és reflexionar. És establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que es volen transmetre. Dins la planificació es pot trobar:
1.- L'anàlisi de la situació comunicativa:
- A qui vull escriure? (tipus de destinatari).
- Sobre què vull escriure? (tema).
- Per què vull escriure? (objectius).
- Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.).
2.- Recollida de la informació:- Pluja d'idees (brainstorming).
- Documentació.
- Intent de resposta de les 6 W (qui, què, on, quan, per què, com).
- Prendre apunts.
3.- Selecció i ordenació de la informació:
- Selecció de les idees.
- Ordenació de les idees.
- Tècniques d'agrupació: per grups o a través d'un mapa conceptual
- Tècniques d'ordenació: numeració o esquema.
Redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
1.- Estructura del text:
1.1- El paràgraf: És la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Etimològicament vol dir "senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.
- El paràgraf com a unitat temàtica.
- Distribució de les idees en paràgrafs: 1 paràgraf = 1 idea / 1 paràgraf = més d'1 idea / més d'1 paràgraf = 1 idea.
- Tipus de paràgrafs: paràgrafs introductoris, paràgrafs expositius, paràgrafs conclusius.
1.2.- Els connectors:Són aquells elements de cohesió textual que, d'una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text i, de l'altra, funcionen com a senyals visuals.
- Tipus de connectors:
- Conjuncions i locucions conjuntives.
- Preposicions i locucions prepositives.
- Adverbis i locucions adverbials.
- Altres paraules o expressions.
- Funcions dels connectors:
- Senyalitzar -> marquen explícitament la distribució de les idees al
llarg del text.
- Organitzar -> Organitzen la informació i donen pas a les diverses
idees d'acord amb un ordre establert.
- Relacionar -> Enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de
relació que mantenen les frases.
1.3.- La puntuació: És una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es col transmetre.
- La coma.
- El punt i coma.
- El punt.
- Els dos punts.
- Els punts suspensius.
- Els signes d'entonació.
- Els parèntesis.
- Els guions.
- Les cometes.
2.- L'estil:
2.1.- Adequació.
2.2.- Claredat.
2.3.- Precisió.
2.4.- Concisió.
2.5.- Variació.
2.6.- Altres consells d'estil: Evitar les cacofonies, l'abús dels adverbis acabats en -ment, les frases massa llargues i espesses, les expressions discriminatòries i limitar l'ús de possessius.
Revisió: Revisar és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció. S'ha de dur a terme una revisió de continguts (coherència, cohesió, adequació) i una revisió gramatical (correcció i variació).
Pel que fa a la meva opinió, penso que en les escoles s'hauria de treballar l'expressió escrita pas per pas, de manera que els nens a l'hora d'escriure una redacció hagin de seguir tots els passos explicats anteriorment. Us animeu a fer la prova? Escriviu una redacció directament sense fer els passos establerts, i després escriviu-ne una altra seguint els passos esmentats. Si ho feu podreu comprovar que els resultats són diferents i que la redacció feta seguint tots els passos és millor i està més complerta que l'altre. Per aquest motiu, considero que els alumnes haurien d'escriure fent tots els passos de manera que els vagin incorporant en el seu coneixement i que més endavant ho facin amb més facilitat i rapidesa. Així aconseguiran que la qualitat de les seves redaccions sigui més gran.
Com puc fer un discurs oral i tenir èxit?
Per a respondre aquesta resposta us recomano que llegiu el llibre com parlar bé en públic de .Joana Rubio i Francesc Puigpelat. A continuació us exposo un decàleg en el qual es mostren clarament el punts que considero més importants del llibre i que més poden ajudar:
Decàleg del llibre "com parlar bé en públic".
- Portar un guió preparat que respongui les 6W: que, qui, com, perquè, on i quan, ben estructurat i amb les paraules clau.
- Frases curtes i simples.
- Respectar els signes de puntuació.
- Mantenir un to de veu adequat i ens els moments de més importància del discurs aportar més èmfasi, és a dir, fent canvis de to per així cridar l'atenció del públic.
- Mantenir la mirada amb el públic (feedback).
- Utilitzar exemples, metàfores, paràboles, etc.
- Llenguatge no verbal (posició del cos).
- Estar documentat fa guanyar confiança i seguretat a l'orador.
- Aproximació al públic mitjançant l'humor i una bona actitud.
- Bona introducció per captar l'atenció del públic i una bona conclusió perquè el públic assimili millor les idees principals.
- Diferenciació de les idees principals i les secundàries, i anar repetint les idees principals durant el discurs per reforçar el missatge.
Un cop teniem la teoria, a classe vam dur a terme dues exposicions que estaven valorades per les assignatures de COED i de GITIC. Aquestes exposicions eren:
IDENTITAT I TERRITORI:
L'exposició "Identitat i Territori" és una exposició que es fa per parelles. Jo la he fet amb la Marta Àlvarez. En un principi no sabíem sobre quin tema fer el treball, però al final vam trobar-ne un que ens va semblar bastant interessant: el mestre abans i ara. Amb aquest tema hem volgut plasmar les diferències entre el mestre que podien tenir els nostres avis amb el mestre que es pot trobar un infant avui dia. 
Per a realitzar aquesta comparació vam passar un seguit d'enquestes a diferents persones de diferents edats, i amb aquestes vam descobrir que els mestres d’ara no tracten diferents els alumnes segons el sexe, promouen el treball en equip, no es mostren com a model a seguir, fan que cada alumne rebi un tracte personal i individualitzat, no donen tanta importància a la religió com abans, demanen la opinió del alumnes, cooperen amb la família i donen suport als alumnes. En canvi els mestres d’abans, tractaven diferent als alumnes segons el seu sexe, no promovien el treball en equip, volien una resposta única, tractaven de fer que tots els alumnes fossin iguals, donaven molta importància a la religió i no demanaven la opinió dels alumnes ja que només s’encarregaven de transmetre els valors i els coneixements que posseïen.
PUBLICACIÓ DIGITAL:
El treball que s'havia de dur a terme per a fer l'exposició de "Publicació Digital" està basat en el seguiment d'un personatge públic que creiem que és un bon comunicador. Amb les companyes de grup amb les quan feia el treball, l'Helena Mèlich, la Maria Risques i l'Andrea Pulido, vam estar valorant diversos personatges fins que finalment, vam escollir l'Eduard Punset. Considerem que la seva manera de transmetre és molt entenedora, breu, clara, i amb un toc d'humor que fa que el seu discurs no sigui gens pesat.
Per a dur a terme aquest seguiment, vam seguir l'Eduard Punset al Twitter, i també vam mirar el seu bloc, en el qual escriu diversos articles i parla sobre el seu programa de televisió Redes. A més, també ha participat en altres programes com, per exemple, en "el convidat" amb Albert Om i ha fet anuncis de televisó com el del pa Bimbo.
L'exposició l'havíem de fer amb un suport TIC. Aquest suport podia estar compost de totes les eines i programes que haguéssim estat utilitzant en l'assignatura de GITIC. Tota la informació la vam recopil·lar en un bloc, que va ser el nostre suport TIC. En aquest bloc s'hi podia trobar recortes i un prezi.
Aquestes exposicions ens van servir per posar una mica en pràctica la teoria del llibre "com parlar bé en públic" esmentat anteriorment. Personalment diria que estàvem bastant nervioses però que ens va ser d'utilitat per anar-nos acostumant a parlar davant d'un públic, intentant que no es faci pesat allò que estàs dient i que agradi a la majoria d'oients possibles. A més, també vam aprendre moltes coses noves.
Més tard vam recitar oralment un poema d'algun autor català. Jo vaig escollir "L'encís que fuig" de Maria Antònia Salvà.
Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent,
rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentida vibrar,
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?
Oh aquell desfici que mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!
Quan vaig haver de fer la recitació en veu alta vaig poder comprovar que no és el mateix saber-te una cosa se memòria, que haver-la de dir davant d'un públic, ja que els nervis poden fer que et quedis en blanc o que et perdis en alguns moments (encara que de memòria t'ho sàpigues molt bé). Com a consell, a l'hora de fer un discurs, us diria que tingueu confiança en vosaltres mateixos i que ho porteu molt ben preparat, ja que això us proporcionarà més autoestima i alhora una mica de tranquil·litat. Heu d'intentar aparentar naturalitat i saber captar l'atenció del públic.
En les escoles s'hauria de treballar més aquesta part oral i fer més exposicions. Així, els infants podran anar-se familiaritzant pel que fa a parlar en públic i quan ho hagin de fer no els costarà tant.
Rubio, J.; Puigpelat, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic
En les escoles s'hauria de treballar més aquesta part oral i fer més exposicions. Així, els infants podran anar-se familiaritzant pel que fa a parlar en públic i quan ho hagin de fer no els costarà tant.
Rubio, J.; Puigpelat, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic
No hay comentarios:
Publicar un comentario