El codi oral i l'escrit

Si ara us preguntés les diferències entre el codi oral i l'escrit molts contestaríeu moltes coses, però segurament en serien menys de les que escriuré jo ara.

La comparació entre els codis oral i escrit es pot fer des de dos punts de vista:

- Comparant les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Aquestes són les Característiques Contextuals, que fan referència al context en què es desenvolupa el missatge.

- Comparant les seves característiques gramaticals (adequació, coherència, etc.), és a dir, les Característiques Textuals, que fan referència al missatge.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS: 

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.	Canal visual: el receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament (l’un darrere l’altre) els diversos signes del text à Procés serial.	El receptor els percep simultàniament (tots alhora). Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals à Procés holístic (de tot alhora).
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar, però no esborrar el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeti.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer (ordre, velocitat,...).
Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil.	Comunicació diferida en el temps i en l’espai.
Comunicació efímera (verba volant). Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.	Comunicació duradora (scripta manent). Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.
Utilitza molt els codis no verbals: fesonomia i vestits, moviment cos, conducta tàctil, parallenguatge (qualitats de la veu i vocalitzacions), espai de la situació, etc. En una conversació normal el significat social dels codis no verbals és del 97%, contra el 3% dels verbals.	Utilitza poc els codis no verbals: disposició espai i text, textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs.	No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
El context extralingüístic té un paper molt important. Elements deíctics (jo, ahir, allà baix,...) per reforçar el text.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context. L’autor crea el context a mesura que escriu el text.

DIFERÈNCIES TEXTUALS:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ	ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència a l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats).	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics).
COHERÈNCIA	COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions (allò que s’allunya del nostre objectiu principal), canvis de tema, repeticions,...	Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.	Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.	Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes,...
COHESIÓ	COHESIÓ
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions,...).	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius,...).
Utilitza molts els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tons, etc.	Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta,...) i altres codis gràfics (claudàtors, asteriscs,...).
Utilitza força codis no verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.	Utilitza pocs codis no verbals: distribució espacial del text, altres signes visuals (esquemes), etc.
Freqüència alta de referències exofòriques (referides al context, situació,...): tu, jo, aquí, ara,...	Freqüència alta de referències eudofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu, alguns, etc.
GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA	GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics,...	Gairebé no incorpora aquestes formes.
GRAMÀTICA: MORFOLOGIA	GRAMÀTICA: MORFOLOGIA
Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions de pronoms (n'hi), etc.	També usa solucions formals: relatiu compost (el qual), perfet simple (anà), combinacions de pronoms (li'n), etc.
GRAMÀTICA: SINTAXI	GRAMÀTICA: SINTAXI
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades).	Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives i conjuncions, aposicions,...
Freqüència alta d'anacoluts construccions gramaticals en què la segona part no lliga amb la primera) i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d'aquests tipus d'estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (subjecte/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
GRAMÀTICA: LÈXIC	GRAMÀTICA: LÈXIC
Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses,...	Tendència a usar lèxic marcat formalment: ràpidament, elements,...
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, dallò  fer, fotre, etc.	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament (amb valor semàntic: tu!, si?, xaval!; sense valor semàntic: eh..., mmm..., ...).	Absència d'aquests elements.
Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant en el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs, etc.).	Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d'onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	Ús molt escàs.

A continuació us poso el link d'un Power Point en el qual també s'expliquen les diferències entre el codi oral i l'escrit i d'un document.

LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT.

La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història:

- Per als medievals: L'escrit (en llatí) era molt més important que l'oral               (llengües romàniques).
- Lingüística estructuralista i generativa del S.XX: L'oral és l'objecte únic dels seus estudis i l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.

En l'estudi de la relació entre aquests dos codis hi ha dos autors, Gérard Vigner (1982) i Leonard F. M. Scinto (1986), que ofereixen dues visions globals i complementàries.

Gérard Vigner

Analitza la qüestió de les l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

                                   ESTATUS DE L'ESCRIT.

L’ESCRIT TRADICIONAL	L’ESCRIT, CODI SEGON	L’ESCRIT, LLENGUA
L’escrit és l’objecte exclusiu d'aprenentatge.	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model gramatical.	S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramaticals i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

La primera es correspon amb la utopia de l'existència d'un llenguatge universal i amb aquella època en què l'escrit era només patrimoni d'una minoria.

Vigner defensa la tercera concepció perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depèn de l'oral. Defensa l'autonomia dels dos codis i la conveniència de tractar-los equitativament i per separat en l'aprenentatge de les llengües.

Leonard F. M. Scinto

Analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

                                ESTATUS DE L'ESCRIT.

MODEL DEPENDENT (TRADICIONAL).	MODEL EQUIPOL·LENT (CERCLE DE PRAGA).	MODEL INDEPENDENT (GLOSSEMÀTICA)
Llengua à Oral à Escrit	Llengua à  Oral             à  Escrit    Oral   à  Escrit	Llengua à Oral             à Escrit             à Altres                      manifestacions

Model dependent (tradicional):

Oral: Manifestació primera i principal del llenguatge.

Escrit: Mera transcripció gràfica de l'oral. 

Arguments:

• Filogenètic: l'oral va aparèixer històricament abans que l'escrit, i també es coneixen civilitzacions primitives que desconeixen l'escrit.
• Ontogenètic: Els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l'oral, mentre que han d'estudiar conscientment per aprendre a llegir i escriure.

                - Oral: manifestació natural del llenguatge.

                - Escrit: simple calc natural.

Scinto replica que de la primacia històrica de l'oral no se'n dedueix lògicament cap dependència de l'un respecte l'altre.

Tant l'oral com l'escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupar-se i per  ser apresos i, per tant, tots dos són, al mateix nivell, capacitats comunicatives potencials de la persona. No es pot considerar que un sigui més natural o primordial que l'altre.

Model independent (glossemàtica):

L'oral i l'escrit són absolutament independents, i només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.

Aquest és un model lògic i possible, però difícil de defensar per dos motius:

1. Perquè la història de l'escriptura demostra que l'escrit no s'ha desenvolupat al marge de l'oral, sinó tot el contrari.
2. Perquè és obvi i indiscutible que l'oral i l'escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.

Model equipol·lent (cercle lingüístic de Praga):

L'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.

Característiques estructurals: correspondència so-grafia --> permet transcriure l'oral a l'escrit i viceversa.

Funcions --> Preservabilitat.

              --> Contextualització (grau).

L'oral desapareix immediatament, no dura, i depèn del context situacional, en canvi, l'escrit perdura en el temps i és autònom de context.

És un model defensat per Scinto perquè explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.

    -----------------------------------------------------------------------------

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte de l'oral. Ambdós suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua. Tots dos són iguals d'importants, un no supedita l'altre.

Considero que tal com diuen Vigner i Scinto, els dos codis haurien de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua, cosa que avui dia no s'està produint. Tots dos són importants i ningun ha d'anar per sobre de l'altre. Els mestres haurien de treballar des de l'escola aquest equilibri.

Què saps del discurs?

Un discurs és una sèrie de paraules o frases ordenades i que tenen sentit mitjançant les quals s'expressa el que es pensa o se sent. Les característiques del text o del discurs són les qualitats que té un escrit (o un discurs oral) quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa això parlem d'un text o discurs significatiu, si no es compleixen, parlem d'un no-text.

Hi ha dos tipus de característiques: les descriptives i les prescriptives.

Les propietats descriptives són aquelles qualitats que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Aquestes qualitats són:

• L'Adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.
• La Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és, i a més a més, estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts del text o del discurs.
• La Cohesió: És el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text, i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia.

Les propietats prescriptives són les que determinen normes d'ús. Aquestes són: la Correcció i la Variació (o estil).

Procés a seguir a l'hora d'escriure un text o discurs.

A l'hora d'escriure un text es pot seguir un procés en el qual es poden distingir tres etapes ben diferenciades. Tot i així, l'escriptura no es pot entendre com un procés lineal on es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final de l'escrit.

El procés d'elaboració d'un text s'inicia, en efecte, amb la planificació. A continuació es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació.

A continuació us explicaré aquestes tres etapes:

Planificació: Planificar és reflexionar. És establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que es volen transmetre. Dins la planificació es pot trobar:

1.- L'anàlisi de la situació comunicativa: 

• A qui vull escriure? (tipus de destinatari).
• Sobre què vull escriure? (tema).
• Per què vull escriure? (objectius).
• Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.).

2.- Recollida de la informació:

• Pluja d'idees (brainstorming).
• Documentació.
• Intent de resposta de les 6 W (qui, què, on, quan, per què, com).
• Prendre apunts.

3.- Selecció i ordenació de la informació:

• Selecció de les idees.
• Ordenació de les idees.
• Tècniques d'agrupació: per grups o a través d'un mapa conceptual
• Tècniques d'ordenació: numeració o esquema.

Redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

1.- Estructura del text:

1.1- El paràgraf: És la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Etimològicament vol dir "senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.

• El paràgraf com a unitat temàtica.
• Distribució de les idees en paràgrafs: 1 paràgraf = 1 idea / 1 paràgraf = més d'1 idea / més d'1 paràgraf = 1 idea.
• Tipus de paràgrafs: paràgrafs introductoris, paràgrafs expositius, paràgrafs   conclusius.

1.2.- Els connectors:Són aquells elements de cohesió textual que, d'una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text i, de l'altra, funcionen com a senyals visuals.

•  Tipus de connectors: 

        - Conjuncions i locucions conjuntives. 

        - Preposicions i locucions prepositives. 

        - Adverbis i locucions adverbials.

        - Altres paraules o expressions.

• Funcions dels connectors:

      - Senyalitzar -> marquen explícitament la distribució de les idees al 

        llarg del text.

      - Organitzar -> Organitzen la informació i donen pas a les diverses 

        idees d'acord amb un ordre establert.

      - Relacionar -> Enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de 

        relació que mantenen les frases.

1.3.- La puntuació: És una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es col transmetre.

• La coma.
• El punt i coma.
• El punt.
• Els dos punts.
• Els punts suspensius.
• Els signes d'entonació.
• Els parèntesis.
• Els guions.
• Les cometes.

2.- L'estil:

2.1.- Adequació.

2.2.- Claredat.

2.3.- Precisió.

2.4.- Concisió.

2.5.- Variació.

2.6.- Altres consells d'estil: Evitar les cacofonies, l'abús dels adverbis acabats en -ment, les frases massa llargues i espesses, les expressions discriminatòries i limitar l'ús de possessius.

Revisió: Revisar és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció. S'ha de dur a terme una revisió de continguts (coherència, cohesió, adequació) i una revisió gramatical (correcció i variació).

Pel que fa a la meva opinió, penso que en les escoles s'hauria de treballar l'expressió escrita pas per pas, de manera que els nens a l'hora d'escriure una redacció hagin de seguir tots els passos explicats anteriorment. Us animeu a fer la prova? Escriviu una redacció directament sense fer els passos establerts, i després escriviu-ne una altra seguint els passos esmentats. Si ho feu podreu comprovar que els resultats són diferents i que la redacció feta seguint tots els passos és millor i està més complerta que l'altre. Per aquest motiu, considero que els alumnes haurien d'escriure fent tots els passos de manera que els vagin incorporant en el seu coneixement i que més endavant ho facin amb més facilitat i rapidesa. Així aconseguiran que la qualitat de les seves redaccions sigui més gran.

Com puc fer un discurs oral i tenir èxit?

Per a respondre aquesta resposta us recomano que llegiu el llibre com parlar bé en públic de .Joana Rubio i Francesc Puigpelat. A continuació us exposo un decàleg en el qual es mostren clarament el punts que considero més importants del llibre i que més poden ajudar:

Decàleg del llibre "com parlar bé en públic". 

• Portar un guió preparat que respongui les 6W: que, qui, com, perquè, on i quan, ben estructurat i amb les paraules clau.
• Frases curtes i simples.
• Respectar els signes de puntuació.
• Mantenir un to de veu adequat i ens els moments de més importància del discurs aportar més èmfasi, és a dir, fent canvis de to per així cridar l'atenció del públic.
• Mantenir la mirada amb el públic (feedback).
• Utilitzar exemples, metàfores, paràboles, etc.
• Llenguatge no verbal (posició del cos).
• Estar documentat fa guanyar confiança i seguretat a l'orador.
• Aproximació al públic mitjançant l'humor i una bona actitud.
• Bona introducció per captar l'atenció del públic i una bona conclusió perquè el públic assimili millor les idees principals.
• Diferenciació de les idees principals i les secundàries, i anar repetint les idees principals durant el discurs per reforçar el missatge.

Un cop teniem la teoria, a classe vam dur a terme dues exposicions que estaven valorades per les assignatures de COED i de GITIC. Aquestes exposicions eren:

IDENTITAT I TERRITORI:

L'exposició "Identitat i Territori" és una exposició que es fa per parelles. Jo la he fet amb la Marta Àlvarez. En un principi no sabíem sobre quin tema fer el treball, però al final vam trobar-ne un que ens va semblar bastant interessant: el mestre abans i ara. Amb aquest tema hem volgut plasmar les diferències entre el mestre que podien tenir els nostres avis amb el mestre que es pot trobar un infant avui dia. 


Per a realitzar aquesta comparació vam passar un seguit d'enquestes a diferents persones de diferents edats, i amb aquestes vam descobrir que els mestres d’ara no tracten diferents els alumnes segons el sexe, promouen el treball en equip, no es mostren com a model a seguir, fan que cada alumne rebi un tracte personal i individualitzat, no donen tanta importància a la religió com abans, demanen la opinió del alumnes, cooperen amb la família i donen suport als alumnes. En canvi els mestres d’abans, tractaven diferent als alumnes segons el seu sexe, no promovien el treball en equip, volien una resposta única, tractaven de fer que tots els alumnes fossin iguals, donaven molta importància a la religió i no demanaven la opinió dels alumnes ja que només s’encarregaven de transmetre els valors i els coneixements que posseïen. 

PUBLICACIÓ DIGITAL:

El treball que s'havia de dur a terme per a fer l'exposició de "Publicació Digital" està basat en el seguiment d'un personatge públic que creiem que és un bon comunicador. Amb les companyes de grup amb les quan feia el treball, l'Helena Mèlich, la Maria Risques i l'Andrea Pulido, vam estar valorant diversos personatges fins que finalment, vam escollir l'Eduard Punset. Considerem que la seva manera de transmetre és molt entenedora, breu, clara, i amb un toc d'humor que fa que el seu discurs no sigui gens pesat.

Per a dur a terme aquest seguiment, vam seguir l'Eduard Punset al Twitter, i també vam mirar el seu bloc, en el qual escriu diversos articles i parla sobre el seu programa de televisió Redes. A més, també ha participat en altres programes com, per exemple, en "el convidat" amb Albert Om i ha fet anuncis de televisó com el del pa Bimbo.

L'exposició l'havíem de fer amb un suport TIC. Aquest suport podia estar compost de totes les eines i programes que haguéssim estat utilitzant en l'assignatura de GITIC. Tota la informació la vam recopil·lar en un bloc, que va ser el nostre suport TIC. En aquest bloc s'hi podia trobar recortes i un prezi.

Aquestes exposicions ens van servir per posar una mica en pràctica la teoria del llibre "com parlar bé en públic" esmentat anteriorment. Personalment diria que estàvem bastant nervioses però que ens va ser d'utilitat per anar-nos acostumant a parlar davant d'un públic, intentant que no es faci pesat allò que estàs dient i que agradi a la majoria d'oients possibles. A més, també vam aprendre moltes coses noves.

Més tard vam recitar oralment un poema d'algun autor català. Jo vaig escollir "L'encís que fuig" de Maria Antònia Salvà.

Boira que el cim vas fregant volandera,

flaire qui passes amb l'ala del vent,

signe de neu que entre molsa i falguera

dius ta cançó per rocosa pendent,

rous matinals i poncelles descloses,

com jo fruesc vostre encís fugitiu!

Dins el misteri que esfulla les roses

veig la Bellesa qui passa i somriu.

Amb quin plaer d'exquisida recança

jo l'he sentida quan passa pel món,

que en sa escomesa ja duu l'enyorança,

de tan seguit com s'allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda

quan un moment l'he sentida vibrar,

Mes ella passa, i què en resta a la vida

sinó el neguit de sentir-la passar?

Oh aquell desfici que mai s'agombola!

Oh aquella amor consirosa i plaent,

de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,

boira del cim o fontana d'argent!

Quan vaig haver de fer la recitació en veu alta vaig poder comprovar que no és el mateix saber-te una cosa se memòria, que haver-la de dir davant d'un públic, ja que els nervis poden fer que et quedis en blanc o que et perdis en alguns moments (encara que de memòria t'ho sàpigues molt bé). Com a consell, a l'hora de fer un discurs, us diria que tingueu confiança en vosaltres mateixos i que ho porteu molt ben preparat, ja que això us proporcionarà més autoestima i alhora una mica de tranquil·litat. Heu d'intentar aparentar naturalitat i saber captar l'atenció del públic. 

En les escoles s'hauria de treballar més aquesta part oral i fer més exposicions. Així, els infants podran anar-se familiaritzant pel que fa a parlar en públic i quan ho hagin de fer no els costarà tant.

Rubio, J.; Puigpelat, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic

Competències que haurien de tenir els docents segons la UNESCO i la ISTE

En la classe de GITIC vam estar treballant les competències que havien de tenir els docents sobre les TIC, segons la UNESCO i la ISTE. Amb aquest objectiu vam estar fent una presentació amb el Google Drive, explicat anteriorment en una altra entrada, on queden clares les idees que he considerat més importants.

Us el deixo a continuació perquè us serveixi d'ajuda.

Les TIC a l'aula

L'altre dia a classe de GITIC vam estar parlant sobre l'ús de les TIC i les TAC a l'aula. Pel que fa a l'ús de les TIC a l'aula, cap als anys 70 es va arribar a pensar que l’ordinador podria substituir al mestre en l’aula. Més endavant aquest pensament es va anar modificant i evolucionant. Hi ha hagut diverses concepcions sobre el paper de l'ordinador i les TIC en les aules que us aniré exposant per ordre cronològic, de més antic a més actual.


1.- Ordinador com a mestre (instrucció): El mestre fa unes preguntes sobre el temari explicat i si la resposta dels alumnes és correcta el mestre pot avançar el temari, ja que es considera que el nen ho ha entès. Es dóna una explicació i una resposta per imitació dels alumnes cap a l'explicació del mestre. Llavors es va veure que això també ho podria fer un ordinador, sense la figura del mestre.


2.- L’ordinador com a alumne (constructivisme): L’actitud del nen davant les activitats era molt passiva, llavors es va pensar una proposta més nova, la del constructivisme (construcció del propi coneixement). El nen construeix el seu coneixement amb la seva interacció amb l’entorn i, així, aprèn. Neix un programa semblant a l’Scratch (el Logo). El nen té un paper més actiu i ensenya coses a l’ordinador, en aquest procés d’ensenyar l'alumne està aprenent. L'infant ja no només escolta, sinó que també crea.

3.- L’ordinador com una mena de laboratori: El nen disposa d’un laboratori virtual, d’unes eines que li permeten fer experiments. L'infant fa un aprenentatge per descoberta. Així, el nen se'n recorda molt més que si ho veu, per exemple, en una pàgina d’un llibre. 

4.- L’ordinador com una eina per treballar: L'ordinador ja és considerat com una eina que permet crear textos, vídeos, àudios, publicar coses a la xarxa, etc.

Actualment en algunes escoles s’utilitzen programes que serveixen per a repassar els coneixements i conceptes apresos en les classes, un exemple és la zonaClic).

Més tard, vam passar a veure un seguit de pàgines web, com l'Info K o l'EDU365 on es poden trobar projectes o jocs educatius que poden ser de gran utilitat en les escoles. Per parelles vam realitzar un seguit de diapositives on es pot veure un recull de propostes TIC/TAC. La meva i de la meva companya va ser la següent:

Considero que l'evolució que ha patit la concepció de les TIC a l'aula ha estat molt positiva i favorable per les escoles i els alumnes. Vivim en una societat que està immersa en el món de les TIC i per aquest motiu els mestres hem d'incorporar aquest món en la nostra tasca educativa amb l'objectiu de millorar l'educació dels nostres infants.

Per finalitzar, penso que les escoles haurien d'aprofitar els recursos didàctics disponibles en la xarxa com zonaClic o EDU365, ja que són una manera de repassar la matèria apresa en la classe i de fer que els nens experimentin a partir del que han après.

Quines són les quatre habilitats lingüístiques?

Quines diríeu que són les quatre habilitats lingüístiques? 

Doncs aquestes són llegir, parlar, escoltar i escriure, i són necessàries i imprescindibles per a poder-nos comunicar.

LLEGIR:

Llegir és un procés a través del qual es comprèn un text escrit. L'any 1992, Isabel Solé va exposar les quatre implicacions que suposen la lectura:

• És un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat del text és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius en què s'enfronta el lector.
• És aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per algun motiu o finalitat. L'objectiu és el que marca i determina la lectura, el tipus i les estratègies de lectura, i el control, sovint incosncient, que fem d'aquesta. 
• És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i, a més a més, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
• És implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. La inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir, del context.

Qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que es va executant aquesta lectura, el lector va verificant o refutant les hipòtesis inicials i en va creant de noves.

Segons Eulàlia Bosch en el llibre "Educació i vida quotidiana", "la lectura no és únicament una manera d'explicar-se històries un mateix, sinó una manera de seguir incitacions fins allà on ens portin. Llegir és disposar-se a vagar per mons desconeguts. Vol gosadia i, a canvi, engendra llibertat. La lectura té un punt de màxima solitud i alhora crea una sensació de complicitat amb situacions i personatges fets de tinta i de paper, que de vegades fins i tot resulten més propers i més comprensibles que molta de la gent que ens envolta. Aixi, la lectura ema ajuda a matissar la percepció que tenim de la realitat. Així és com la lectura, a més d'instruir-nos, ens educa. Així és com la lectura ens fa créixer".

Finalment, us posaré un vídeo que parla sobre l'acte de llegir del Club Súper 3 que vaig veure en el bloc de la Xènia Colom i que em va agradar. Us recomano que visiteu aquest bloc ja que està molt ben fet i que us pot ensenyar moltes coses de manera clara i ordenada.

ESCRIURE:

Escriure és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Quan escrivim hem de treballar tres tipus d'aspectes diferents:

• Els aspectes formals: la caligrafia, la relació so-grafia o les regles ortogràfiques i la distribució en l'espai.
• Els aspectes lingüístics: la gramàtica, la semàntica, la morfologia, la fonètica i la lexicologia.
• Els aspectes discursius: el procés de composició del text (bona planificació), les característiques o propietats del text (cohesió, coherència, adequació, correcció i variació o estil) i la tipologia textual o el tipus de text.

PARLAR:

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, i amb correcció i adequació en la situació comunicativa.

ESCOLTAR:

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Què diríeu que implica saber escoltar? Doncs escoltar demana:

• Un paper actiu i participatiu.
• Un respecte per l'emissor i les seves idees.
• Intentar ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
• Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
• Saber descobrir les idees principals del missatge de l'orador.
• Saber reaccionar al missatge i parlar si s'escau quan acaba o ens interaccionem amb l'orador.

L'entrada que vaig fer sobre el discurs us pot ajudar pel que fa a les habilitats de parlar i d'escriure.

Considero que en les escoles s'haurien de promoure i fomentar les quatre habilitats lingüístiques per igual ja que estan relacionades entre elles, cosa que actualment no s'està fent ja que prenen més rellevància unes per sobre de les altres. Per a dur a terme aquest impuls equitatiu es podrien fer més activitats orals, ja que avui dia es duen a terme més activitats escrites i la part oral passa a un segon terme.

BOSCH, E. (2003). Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Ed.

Fem animacions amb l'Scratch!

L'Scratch és un programa que ens permet crear animacions en les quals diferents personatges actuen i evolucionen en la pantalla. Aquestes són molt útils i interessants pels alumnes de primària, ja que així el mestre pot estimular la seva imaginació i ajudar al seu desenvolupament cognitiu. També permet o facilita la interacció entre el nen i l'ordinador. 

A continuació us poso un exemple o tutorial realitzat per Francesc Sabaté sobre com fer algunes animacions, al qual pots accedir a través del següent link:

http://scratchcatala.com/videos/com-inflar-una-pilota-apagar-unes-espelmes-o-fer-girar-un-molinet-de-vent-amb-scratch/


En definitiva, aquest programa és molt útil per utilitzar-lo amb els nens de primària, ja que és una eina d'animació i d'entreteniment que els ajuda a aprendre, i a divertir-se mentre aprenen. A continuació us posaré una animació realitzada per nens d'aquesta edat, a la qual hi podeu accedir a través del link següent. Us animeu a jugar-hi?


http://scratch.mit.edu/projects/warriorbunny/2863798

A mi, em va costar bastant saber com funcionava però suposo que als nens, si el mestre els l'ensenya correctament, no els costarà gens utilitzar-lo, i gaudir amb ell.

Espero que us hagi servit d'ajuda, i si no coneixíeu aquest programa, haver-vos informat lo suficient com perquè us animeu a utilitzar-lo, ja que és un programa molt útil i divertit, sobretot per fer-ne ús en les escoles.